domingo, 15 de junio de 2008

-no em puc aturar- dius

parlem i tot sembla correcte fins que ens adonem que la química atravessa el nostre cervell, el nostre entrecuix i... el temps deixa d'existir per minuts... la feina s'atura de cop, el sexe batega fort als calçons i els dits marquen les presses... s'humitegen els llavis, la veu recorre camins insondables de la ment fins a arribar al darrer extrem de la pell i tot passa, tot arriba... es tanca la porta del despatx, la jove passa darrera la taula...
ho tens tot a casa i així i tot no pots deixar de venir-me a l'encontre, malgrat tot,t'atrapa l'altra banda del mar que no coneixes i et deixes temptar una i altra vegada... saps que ningú sabrà com n'és de prohibit aquest desig, saps que el teu secret no perilla i et deixes estimar, dur per l'ànima ferida que t'espera a canvi de minuts... minuts innocents, minuts culpables... escrius i no pots aturar de pensar-me... fas mans i mànigues, et quedes sol i em cerques, i em trobes, i em parles, i t'explico... i ja no hi ha marxa enrere... em desitges com les feres, el teu cap et du a mi, el teu sexe s'engata de desig i... a soles, en companyia... morim.

No hay comentarios: