-sirénes

nua, humida, neguitosa... i a l'altra banda: tu. tu i la veu que em desperta els sentits... no sé qui ets, ni com arribes a dintre meu però t'hi capbusses amb paraules mínimes, plenes de bellesa en cada lletra i te m'emportes, com sempre, més enllà del mig de les aigües... em tanques al teu despatx i em beses al clatell, ressegueixes l'esquena fins a l'amagatall i t'hi quedes, t'enduus les paraules al meu pit i hi deixes tendreses humides... em prens, em desitges, per un moment: malalt de mí i la teva veu prega per un desenllaç, per la fi dels gemecs... i els instants es fan proesa, pròxims i llunyans, ens omplim d'escuma de mar, presoners de la nostra veu, càntics de sirenes...