domingo, 6 de julio de 2008

-mOnO de ti. 27 de octubre 2007.

t'enyor, enyor la teva presència, el meu nerviosisme, ... enyor la vida, el sexe, l'amor que no hem tengut l'un per l'altre... enyor amb tu la submissió, la meva submissió,... enyor al fill de puta que em va desgraciar l'innocència, enyor la lolita, l'enyor... i et somnio, i et veig, i et desig a cada instant de la meva vida... sempre torno al punt de partida: tu, el meu home del traje... el meu home del porsche, l'home de les mamades... l'home que no podria compartir la meva vida però, això no obstant, ets l'home que inflama el meu desig només sentint-ne el nom,... però ets tan lluny de mi, tan lluny del meu poder... per tu no exiteix l'ishtar, per tu existeix aquell infant...amb tu la vida hauria estat un calvari, un infortuni... em vaig llevar del mig a temps però tu i jo encara som alguna cosa inacabada... un desig inacabat... ets el meu dimoni, el diable que crema dins meu, que fa trontollar la fermesa de les meves passes, estàs sol com els fracassats mentre triomfes en la resta de les coses... qui sap si me cerques en cada dona que coneixes... i no hi som... jo et vull a tu però sé que no puc, ets un desig, un caprici i per tu no puc rompre una vida, no em val la pena. no puc tornar al llit de les pallisses, ja no som la lolita, ja no som l'alumne aplicada, ara som mestre d'amor i als teus braços la teva autoritat em seria intolerable i la teva verga un insult... volem però no podem, vull però no puc... el desig hi és però jo ja no sé cardar com tu em vas ensenyar, ja no puc posar els genolls en terra, ni acotar al cap... pero... tu sempre seràs l'únic déu que he conegut, l'únic home que no triomfa del tot perquè no sap que l'infant que fa déu anys el va sorprendre al llit, encara avui és carn viva per a ell...